La manifestació del 10 de juliol ha esdevingut una metàfora perfectadel moment polític que viu Catalunya: milers i milers de personesdesboradant una capçalera que va quedar encallada amb els partitspolítics, les institucions públiques i privades ‘ofi cials’ aturades.Ens podria haver desanimat la setmana prèvia a la convocatòria,o senzillament podríem estar tips de proclames a darrera hora queno es corresponen amb una acció política coherent, digna i desacomplexada.I en compte.....

La política pública d’un país a l’escena internacional ha d’entendreel món en la seva globalitat i l’ha d’entendre regionalment en la sevaespecifitat......

Partim d’una idea: la pobresa és la pitjor crisi de drets humans iprovoca centenars de milions de víctimes a tot el món. És un escenarien què les vulneracions de drets humans provoquen i agreugen lapobresa i on també, alhora, les persones que hi viuen tenen méspossibilitats de patir violacions de drets humans. És un cercle perversi sense fi que es retroalimenta......